dilluns, 23 de novembre del 2009

El poema XXIV de "La pell de brau"

Algú m'ha fet notar que, en aquestes últimes anotacions, m'ha faltat la nota poètica. Bé, doncs que no falti. Evidentment, de seguida m'ha vingut al cap Sinera, la pàtria poètica de Salvador Espriu, inspirada en el seu paradís d'infantesa, que pren el nom d'Arenys (de Mar!). He sabut que presideix el despatx de l'alcalde d'Arenys (de Munt!) -l'anterior, i sembla ser que també l'actual-; a veure si realment en pren (tothom en pren) nota:

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.
Imposaràs la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada