Avui he assistit al Casal Marià a una conferència d’en Bernat Puigtobella en la qual feia una anàlisi de la situació de la literatura catalana actual.
En realitat, en Puigtobella s’ha limitat a presentar una visió ben simplista de la novel·lística catalana del segle XX. Res de nou, fora d’algunes cites de novel·listes ben actuals com Empar Moliner, Toni Sala o Jordi Puntí.
A banda dels elogis generals, el que sí m’ha interessat especialment és l’inici de la seva dissertació.
Segons Puigtobella, en un moment que hi ha una certa crisi d’identitat, que els catalans ens preguntem què significa ser català, la literatura ens dóna la resposta: en els textos publicats, especialment novel·lístics, els catalans podem trobar la resposta del que som.
En realitat, aquest és un tema universal. Tan universal que fins i tot el president de la República francesa ha obert un debat sobre allò que identifica la nació gal·la.
Evidentment, en Puigtobella ha volgut portar l’aigua al seu molí i ha centrat la identificació nacional amb el fet literari; però és evident que hi ha infinitat d’aspectes culturals i socials que són els que identifiquen la nació i ens distingeixen d’altres.
Quan he visitat Euskadi, m’he adonat que trepitjava una altra nació: els mitjans de comunicació eren diferents dels que jo seguia habitualment, les formes de distracció social també: els clubs esportius que se seguien, les activitats tradicionals com la pilota o el rem, les formes de relació social, etc.
Encara que avui en dia a Catalunya ens sembli que segurament no hi ha aquests trets d’identificació nacional, si ens hi parem a pensar mínimament els hi trobarem, i no només en la importància que té el Barça en la societat catalana: les lectures –com diu en Puigtobella- són unes lectures ben nostrades, l’organització del lleure, la música que seguim, els mitjans d’informació, les festes populars, les diades assenyalades (Sant Jordi, Sant Esteve, els Reis...) són ben pròpies de la nostra nació i etc. etc.
Encara que alguns no ho vulguin, som ben diferents. I, probablement, passaran molts anys fins que aquestes diferències no ens les puguin esborrar... O potser no ho aconseguiran mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada