Finalment, he pogut mirar el documental de la polèmica política d’aquesta setmana. Es veu que la televisió pública del nostre país no pot parlar d’un tema sobre el qual, com a mínim, han volgut opinar a les urnes més de mig milió de catalans, de moment.
Per a segons qui, la independència segueix sent un tabú. Millor: com més es capfiquen, com més critiquen, més vol dir que tenen por. Que s’acosta l’hora de la veritat.
De fet, el documental en qüestió no és res de l’altre món. Quatre dades sobre Grenlàndia, el Quebec o Escòcia, que ens serveixen per comparar-les amb Catalunya (sempre la Catalunya estricta; mai els Països Catalans), i poca cosa més.
Però presentar un documental que parli desacomplexadament de la independència de la nostra nació en la nostra televisió nacional es veu que ja és com un miracle... En fi: qualsevol pas endavant no deixa de ser un pas.
Els catalans només hem d’entendre una cosa: serem allò que vulguem ser!
De res no serveixen les dades macroeconòmiques, de res no serveixen els estudis socials, de res no serveixen les referències històriques o culturals. Només hi ha una realitat: la voluntat democràtica del poble català.
I tampoc no ens servirà que qualsevol d’aquestes nacions obtingui un dia d’aquests la independència. O d’altres de més properes com Euskadi, Còrsega o Flandes. Com ja va passar amb els diversos països europeus que es van independitzar a la fi del segle passat, sempre hi ha excuses per no vincular-los directament amb les possibilitats d’independència de Catalunya.
Hi insisteixo: Catalunya (els Països Catalans) serà independent quan els catalans vulguem. I felicitarem amb entusiasme els pobles que ens segueixin en aquest camí, o que ens hagin precedit. Però ni cap exemple, ni cap suport extern no ens farà la tasca que hem de fer nosaltres mateixos.
La independència només depèn del nostre esforç. Hi arribarem en funció de la nostra audàcia. I estic convençut que el camí és a punt d’arribar al seu final. No l’abandonem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada