Uniformes

Tots iguals, el paradís comunista...

Però no: la nova atzagaiada de la ja llegendària flamant consellera d’Ensenyament (abans, “educació”) que farà oblidar el mític Ernest Maragall.

Ara resulta que la Irene Rigau vol esborrar les diferències econòmiques entre els alumnes, que vol igualtat “d’imatge” per a tothom, que vol evitar (us ho juro: ho he sentit en un tall de la ràdio i dono fe que era la seva veu) els problemes que tenen els nostres infants de bon de matí quan es capfiquen perquè no saben què posar-se aquell dia... I es planteja fer que tothom porti uniforme!

Molt bé! Ideologies a banda: qui ho pagarà? Torna a ser una versió de l’1x1 maragallià però en sentit tradicional. L’Ernest, com a mínim, mirava cap endavant; ara la Irene torna a mirar cap enrere... No hem sortit guanyant.

Posats a buscar igualtat d’oportunitats, per què la consellera d’Ensenyament no deixa de preocupar-se per la imatge i intenta anar al fons de la qüestió? Per què no mira si les condicions de les escoles concertades són les mateixes que les de les escoles públiques? Per què no ens diu quants barracons hi ha en les escoles concertades, per què no ens explica com és que tenim escoles concertades que discriminen els alumnes per raó de sexe, per què no ens parla de percentatges d’alumnes nouvinguts, per què...

Per què no ens diu els motius per què el seu partit (CiU) es va negar a aprovar una Llei d’Educació de Catalunya que, d’acord amb el Pacte Nacional per a l’Educació, igualés les escoles concertades amb les públiques de tal manera que hi hagués un sistema únic?

Ben al contrari: la Irene Rigau vol amagar el fons de la qüestió amb un tema purament d’imatge. Mentrestant, seguirà fomentant la discriminació de centres.

L’uniforme, que se’l posi ella!

Martí Gironell: Veus de la societat

Avui s’ha tancat a Olot el cicle organitzat per la Fundació d’Estudis Superiors sobre veus literàries. Per acabar, una xerrada amb el besaluenc Martí Gironell.

Per aquest cicle, han desfilat escriptors de primera fila: deixeu-me destacar en Jaume Cabré i en Joan Margarit. El bo i millor de la literatura catalana actual.

Evidentment, Martí Gironell no pretén estar a l’alçada d’aquests grans escriptors i cal destacar-ne la seva honestedat: des del primer moment, s’ha presentat com un escriptor que vol connectar amb el públic, que no li fa res ser als prestatges de “best sellers”, que fins i tot estaria content de conèixer el secret perquè una novel·la fos èxit de vendes i poder viure d’escriure. Al contrari: està ben orgullós que molta gent s’incorpori a la lectura gràcies als seus llibres.

En la seva xerrada, Martí Gironell ha obviat l’èxit de El pont dels jueus i ha mirat de centrar la seva intervenció en la seva última obra, L’arqueòleg, en homenatge al pare Ubach, veritable factòtum del museu de Montserrat.

Cal tornar a repetir que fa un segle, a començament del XX, un bon grapat de grans erudits, estudiosos, patriotes..., van saber preservar la nostra cultura i plantejar uns fonaments essencials per al destí del nostre país? Serem capaços de tornar-hi (i fins i tot de millorar-ho) cent anys després?

Només vull acabar aquestes ratlles agraint la feina que han fet els organitzadors del cicle i confiar que trobaran les condicions necessàries per continuar l’any vinent.

Penúltim Ple a l'Ajuntament

Mes de març. S’ensuma el final de mandat...

El Ple d’avui es preveia com un altre ple ràpid. Però també és cert que els pocs punts que hi entraven donaven força de si.

Hem començat amb la plica del servei de neteja i de recollida d’escombraries. La concessió acaba a final d’any i, per tant, cal començar a obrir camí per a la nova concessió. Sembla estrany aprovar la nova plica en el penúltim ple d’aquest mandat, però les qüestions tècniques ho justificaven plenament. Hi ha hagut acord total i, sobretot, nosaltres hem subratllat que es millora el servei de neteja i de recollida selectiva sense increment de taxes al ciutadà. En fi: un tema important, però essencialment tècnic.

Tot seguit, la regidora d’Hisenda, la Fina Soler, ha donat compte de la liquidació del pressupost de l’any 2010. La veritat és que els números que presenta l’Ajuntament són especialment positius per als temps que corren. L’endeutament va a la baixa, malgrat que també han baixat els ingressos. I, en canvi, hi ha un superàvit acumulat notable fruit de la prudència inversora, la qual cosa permet encarar els propers exercicis amb una certa tranquil·litat.

Personalment he felicitat la regidora i tot l’equip tècnic de l’Ajuntament per aquesta contenció i mesura en la despesa. Qualsevol altre, venint com vénen eleccions i vés a saber qui governarà el mes de junt, hauria tirat la casa per la finestra pel que pogués ser. No ha estat així, la qual cosa mereix l’elogi públic. I, per tant, no me n’estic.

Finalment, com que hi ha hagut aquest superàvit, també s’ha donat compte de la reserva de 900.000 euros per a la futura inversió de la plaça Mercat. Nosaltres hem subratllat que estem molt d’acord amb la reforma de la plaça, tal com suggereixen els mateixos placers, i que ja ens sembla bé aquesta reserva. Però també hem remarcat que el proper consistori no es trobi lligat de mans amb aquesta reserva sinó que, en tot cas, els diners hi són, i que si el proper govern vol fer les coses d’una altra manera, ho podrà fer sense problemes.

Hem tancat el Ple amb un parell de punts sobre el pla urbanístic: el nou hospital segueix cremant etapes.

I ja està: preparant el comiat del darrer Ple.

On és el PSC?

Ja sé que més d’un se m’enfadarà, però no puc  fer més que referir-m’hi.

On era el PSC quan avui es votava al Congreso de los Diputados de España l’ús de les “lenguas regionales” en les sessions de la cambra?

Ja sé que em diran que és un tema menor, ja sé que em diran que ara no era el més important, que els temes identitaris no són rellevants, que hi ha crisi, que ve l’home del sac del Partido Popular (això és el que deia en Dani Fernández en representació del PSC), ja sé que em diran...

Però jo em segueixo fent la mateixa pregunta: on eren els 25 diputats del PSC (un 60% dels vots del catalans en les eleccions del 2008)?

Potser s’enfadaran, però eren amb el PSOE.

Amb el PSOE i en contra dels interessos dels catalans.

Perquè ja em direu si té alguna justificació que els 25 diputats del PSC votin en contra de l’ús de la llengua catalana al Congrés dels Diputats.

Doncs, sí: quan en Joan Tardà defensa l’ús de la nostra llengua, l’únic que rep és la reprovació d’en José Bono, amb l’aprovació del PP i l’assentiment del PSOE...

I el PSC on era? Amb el PSOE, és clar...

Ja ho sé: m’ho justificaran i s’enfadaran... Però ells mateixos, en el fons, no ho entendran!

Potser ha arribat l’hora que els catalans deixem de votar opcions que deuen obediència a Madrid!

Arriba la primavera!

Un altre cap de setmana intens!

Divendres al vespre, inauguració de la mostra “olot.doc”. Una mostra de documentals que a poc a poc es va fent un referent en el calendari cultural olotí. No cal dir que el secret de l’èxit és la gent que hi deixa temps i esforços en l’organització.

Dissabte matí: primer, proves a la plaça Mercat per gravar un espot sobre la necessària reforma de la plaça. M’ha servit per comprovar que és un espai amb moltes possibilitats i que una bona neteja de cara resultarà interessantíssima.

A migdia, segona inauguració (la primera va quedar massa aigualida la setmana passada...) de la plaça de les Monges. Per què hem deixat totes les inauguracions de places per a començament del 2011? (Això en teoria és una ironia perquè em sembla que tothom ho sap... I encara ens falta el passeig de la Muralla, que potser no arribarà a temps!)

Mitja tarda: magnífica sessió al Torín de lliurament dels premis Òmnium Garrotxa de redacció i dels premis Sambori dels Països Catalans. No deixarà de subratllar la meravellosa feina que està fent la gent d’Òmnium Cultural a la Garrotxa. Com sempre, molta gent, molt engrescada, i molts premis.

I una altra victòria del Barça, i a descansar que la setmana vinent també es preveu ben apretada!

Junts per Olot

Ens hem decantat per un lema senzill, però que defineix clarament la nostra candidatura.

Bàsicament, hem optat per “Junts per Olot” per tres qüestions:

1)    Junts: perquè cal que superem la dicotomia polític/ciutadà. Només ens en sortirem si anem a l’una.

2)    Junts: perquè des del primer moment hem volgut integrar. Qui no ha volgut sumar és perquè no ha volgut, deu tenir altres interessos.

3)    Junts: perquè som la garantia que els representants a l’Ajuntament anem “junts”. Som la garantia que no hi hagi majoria absoluta, que imperi el consens entre tots.

1)    En les últimes eleccions, la participació ha estat molt baixa. En els últims temps, hi ha una tendència a pensar que l’ajuntament, les institucions polítiques, estan allunyades dels ciutadans. Hem de mirar que això es capgiri Des d’Esquerra volem que la ciutadania recuperi l’interès per la política, que n’entengui la importància, que se senti partícip. Volem endegar accions que impliquin la ciutadania en les decisions polítiques.

2)    Des del primer moment hem obert la nostra candidatura a tothom qui s’ha sentit identificat amb nosaltres. Hem incorporat independents (en el lloc que han cregut convenient) i hem parlat amb totes les forces polítiques que podien estar interessades en el nostre projecte per Olot.

3)    Si un element és perniciós per al diàleg, és la majoria absoluta. Quan un partit té majoria absoluta, passa el corró i no té en compte el que diuen els altres i, probablement, tampoc no té en compte el que diu la ciutadania. Nosaltres som la garantia que no hi hagi cap grup amb majoria absoluta, que hi hagi consens entre els diversos representants polítics.

Per a alguns suports, tindrem un segon lema:

Esquerra: 80 anys als ajuntaments

Entre el 17 i el 19 de març de 1931, es va gestar la formació que aglutinava l’Estat Català de Macià, el Partit Republicà Català de Companys, i el grup de l’Opinió per a les eleccions del 12 d’abril. 80 anys després encara hi som. Defensant la llibertat i el progrés de Catalunya des dels ajuntaments.

Aquest segon lema correspon a la idea de continuïtat: encara que de vegades les coses no ens acabin d’anar bé, ERC sempre hi som. Sempre hem estat a l’Ajuntament d’Olot i sempre hem defensat la nostra visió del municipi amb els nostres regidors. En aquest mandat hem estat decisius, encara que no volguéssim entrar a govern. En el proper mandat encara volem ser més decisius per mantenir l’equilibri necessari entre les forces majoritàries.

Sangoneres

Ens cal la independència, fins i tot per això...

Imagineu què passaria, posem per cas a Anglaterra, si un club de futbol (posem-hi l’Arsenal o el Chelsea) comencés a insinuar que el campió de lliga, el club al qual pertanyen la majoria d’integrants de la selecció campiona del món, basa els seus èxits en el dopatge dels seus esportistes.

Imagineu què passaria si tota la premsa esportiva i no esportiva de la capital de l’estat comencés a difondre infàmies, afirmacions indocumentades, sobre el possible dopatge. Per exemple, la premsa de Londres contra el club més important de Manchester.

Imagineu com respondrien els representants esportius, socials, polítics i fins i tot la monarquia, quan, derivat d’aquests comentaris, la FIFA iniciés per sorpresa controls de dopatge a la plantilla d’aquest club.

Imagineu com respondria tot l’estat a les afirmacions d’algun ximple comentant que el càncer de fetge diagnosticat a un dels jugadors pot ser una conseqüència del dopatge.

Doncs aquí, en aquest estat que ens ha tocat de patir, no. Resulta que tothom està compinxat en contra del nostre Manchester, encara que sigui el millor equip del món (o potser per això). Els espanyols ho tenen clar: es tracta de desprestigiar el Barça perquè el seu equip és el de la capital.

Fins i tot per això ens cal la independència. Per viure tranquils, cadascú a casa seu...

Jordi Pujiula

Aquest cap de setmana ha estat especial. Com aquests últims mesos, tenia un pla de treball, diguem-ne, intens...

I, de fet, començava ben aviat amb la mort de Jordi Pujiula. Poques vegades totes les forces progressistes de la ciutat ens hem posat d’acord per afirmar que es tracta d’una pèrdua important per a la concepció de la ciutat. Divendres, a primera hora de la tarda, amics i familiars van fer un darrer homenatge civil a l’historiador. La nova sala El Torín va servir a la perfecció per a l’homenatge: ben dissenyat, ben conduït, ben mesurat... Em va fer especial il·lusió poder retrobar i fer costat al nebot, l’Èdgar, arribat expressament dels EUA.

Tempus fugit, que deien els clàssics. I, al vespre, em va tocar moderar l’esplèndida taula rodona amb els alcaldes d’Esquerra de Sant Pere de Torelló, Palafrugell i Manlleu. No cal dir que va ser especialment interessant. Llàstima que coincidís amb l’inici de les xerrades a IDESGA de les diverses candidatures municipals.

Dissabte matí, cap a Lloret, a les jornades municipalistes d’Esquerra, en què es va presentar el vídeo de la campanya: 80 anys d’història.

Dissabte tarda, després de l’ajornament de la rua de Carnaval, derbi al pavelló entre els sèniors A i B del CB Olot.

Finalment, diumenge al matí, rua de Carnaval. Molt interessant i entusiasta el treball de totes les penyes carnavalesques de la Garrotxa.

I, encara, diumenge a la tarda, acte de l’Associació Alba, amb motiu del Dia Internacional de la Dona (deixem de banda el tema “treballadora”), amb el lliurament dels premis del primer concurs de poesia. Després del recital, val a dir que la lectura dels tres poemes premiats va demostrar que el nivell de les participants era molt i molt elevat.

I prou, no?

Deixeu-me acabar, sense frivolitats, amb un record a la figura de Jordi Pujiula: un intel·lectual d’aquells de debò!

Taula rodona: "alcaldes d'Esquerra"

El passat 11 de març, la secció d’Olot d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una taula rodona amb la participació dels alcaldes de Sant Pere de Torelló (Jordi Fàbrega), de Palafrugell (Sergi Sabrià) i de Manlleu (Pere Prat), que van exposar les “bones pràctiques” republicanes que han impulsat en els seus municipis.

L’alcaldable d’ERC per Olot, Pere Gómez, va conduir l’acte que va estar ple de bones idees i actuacions que tots tres alcaldes han aplicat durant els seus anys de mandat. Pere Gómez va cloure l’acte sintetitzant-ne els aspectes més rellevants, i va afirmar que garantirà l’aplicació d’aquestes bones pràctiques si la ciutadania d’Olot li fa confiança en les properes eleccions municipals.

Com a idees importants que vol impulsar a Olot, Gómez es va referir en especial al foment de la participació ciutadana, amb el compromís de convocar una consulta sobre la reforma del Firal, per exemple. També va afirmar que la seva formació crearia un Consell Municipal de Joventut i un Consell de Participació Ciutadana, com tenen les poblacions dels alcaldes participants en la taula rodona. També va apuntar la idea de consolidar un Servei d’Ocupació Municipal en el marc del Centre d’Innovació i Suport a l’Emprenedoria en què s’ha de convertir l’actual Institut Municipal de Promoció de la Ciutat.

Finalment, els alcaldes convidats van refermar-se en els principis que, segons ells, han de mantenir tots els representants de la ciutadania: proximitat, humilitat, senzillesa i sentit comú.

Paritat, per convicció!

Vuit de març, dia de la dona treballadora.

 

Si fos per mi, si fos que la història del món comencés de zero, de dia de treballadors i de treballadores només n’hi ha un, l’1 de maig.

El cert és, però, que tenim la història que tenim i que encara hem de treballar molt per tenir un futur millor. Les coses no són tan fàcils com de vegades semblen! Si venim de mil·lennis de societat masclista, no podem pretendre posar-nos una bena als ulls i pensar que capgirarem el món així com així. S’han de consolidar els fonaments, hem de poder construir un món millor entre tots.

El 8 de març es commemora l’assassinat d’unes treballadores que lluitaven pels seus drets. Evidentment, encara avui en dia cal lluitar pels drets de la dona treballadora, pels drets de tots els treballadors.

Cal lluitar perquè, encara que s’ha millorat notablement, ni s’ha arribat a on volíem, ni podem pensar que no hi ha possibilitat de marxa enrere. Hem de pensar que encara cal consolidar els guanys obtinguts. Qualsevol excusa pot ser bona per a la reacció, i les crisis encara ho són més. No s’hi val a badar!

Els treballadors i les treballadores hem de seguir lluitant pels nostres drets.

L’anècdota de la llotja del Camp Nou plena de dones no deixa de ser això: una anècdota. I més encara la fressa que s’ha organitzat al voltant d’aquest fet.

Des de sempre he pensat que tots hem de lluitar per la igualtat. Des del republicanisme (“llibertat, igualtat, fraternitat”), ho hem de tenir clar i nosaltres ho tenim ben clar.

Per això, en la llista que Esquerra Republicana de Catalunya hem preparat per a les eleccions municipals a Olot, hi haurà una paritat absoluta: tantes dones com homes. No perquè ens hi obligui la normativa electoral, sinó per convicció; perquè pensem que les dones han treballat des de sempre per fer un món millor, perquè pensem que les dones han de tenir un lloc destacat en la societat, perquè volem que el futur ens depari un món millor, perquè creiem en la igualtat i perquè tots i totes estem prou preparats per millorar el futur de la nostra ciutat.