Jo, Bosch

Acabem de donar a Olot, al Firal, com és habitual, el tret de sortida a les eleccions del 20N. En aquests temps de crisi, ja entenem que ens fa una mica de mandra a tots plegats començar una campanya electoral. Però hem de tenir present que la democràcia és així, que hem d’escollir els nostres representants a Espanya per als propers quatre anys (uns anys decisius), i que ho hem de fer convençuts.

Des de les comarques gironines, hem de recordar que som l’única circumscripció estatal on no hi ha representació del PP, i això és gràcies a ERC. Enguany, amb la renovació d’aquests últims mesos, ERC es presenta amb una coalició amb RCat i amb Catalunya Sí; amb un candidat amb prou solvència com l’exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà. Estem convençuts que ha de ser el complement imprescindible pel candidat per Barcelona, l’independent Alfred Bosch.

Aquests aires frescos, de plena renovació, que hem fet entrar en el partit degà de la política catalana (el partit de Macià i Companys, el partit de la República Catalana) han possibilitat fer una coalició amb aquesta plataforma d’independents, Catalunya Sí, que probablement ens ha permès comptar amb el suport d’un llistat de personalitats que, particularment, m’omple d’il·lusió.

No és menyspreable que donin suport a la candidatura d’Alfred Bosch per ERC-RCat-CatSí personalitats de la trajectòria de Lluís Llach, Agustí Alcoberro. Lluís Gavaldà, Armand de Fluvià, Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Joan Reig, Jordi Llavina, Ventura Pons... Jo, filòleg per vocació, valoro especialment que un company d’aules com en Màrius Serra s’hagi proposat fer el pas i també qui jo dic que serà el primer Premi Nobel de literatura, en Jaume Cabré.

No devem estar tan desencertats si tota aquesta gent ens vol donar el seu suport públic! (de moment, la llista completa al bloc de la plataforma: http://catalunyasi.wordpress.com ).

Ara toca campanya... I el 20N, la festa de la democràcia. Catalunya ha de fer un altre pas cap a la independència!