divendres, 20 de gener del 2012

CiU i PP, l'estranya parella?


Aquest 2012 l’he començat amb una certa crisi creativa... M’he reprimit diverses vegades per no dedicar una entrada a algun dels temes polítics d’actualitat que ens han d’acabar de deprimir (o d’economia: potser algun dia comentaré com és que a Olot, un divendres al vespre, més de 500 persones s’apleguen per sentir una xerrada del Niño Becerra!). Però avui no he pogut més...


Mira que he intentat dedicar ratlles a l’amic Pepe o al capità del Costa Concordia...; però no hi ha hagut manera! L’actualitat política m’ha vençut.

Sempre que veig l’egrègia figura de l’Artur masegada per les grapes botides del botox de l’Alícia no puc deixar de pensar en “l’abraçada de l’ós” (amb perdó: de l’óssa).

Ironies a banda, sembla que després d’una dècada de martirologi encara no n’hàgim après. I mira que no només ERC, sinó fins i tot el “nou” PSC, s’hi ha posat bé; però no hi ha hagut manera.

Fa uns anys l’Artur va anar al notari... Però d’això ja fa temps i ens n’hem oblidat. Ja no recordem com les gasten, aquesta camarilla. I mira que ens n’han donat mostres! De fet, al banc ara mateix hi tenim en Camps i en Matas... Mira que tenim clares les intencions de la FAES, d’en Bauzà, de l’Espe...

I sembla que no n’aprenem.

És clar que, a Espanya, ara manen ells. I que des d’aquí sembla que tots somiem un “pacte fiscal”. Però em penso que només n’obtindrem un argument per als Monty Python. I, mentrestant, un altre cop, ens fiquem entre les urpes de l’óssa perquè ens destrossi vilment les entranyes.

Però, probablement, la “Santa Aliança”, el “Pont Aeri”, o com es digui l’invent, no ens deixen més marge de maniobra que el que llança contra els esculls el Costa Concordia...

Això sí: sempre trobarem algun capità que, ai las!, cau per la borda i sorprenentment va a parar al refugi del bot salvavides...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada