dissabte, 19 de maig del 2012

Correbou, mercat, pedra tosca i altres símbols


Els darrers plens de l’Ajuntament d’Olot solen acabar prou tard per la incorporació de mocions que presenten partits, entitats i particulars interessats a fer sentir la seva veu. Nosaltres sempre hem apostat per la participació ciutadana en la política i sempre aplaudim la presentació d’aquestes mocions; des de la nostra posició, ens sorprèn que determinats grups polítics es queixin o manifestin la seva oposició a la inclusió d’aquest tipus de mocions. Evidentment que els plens no es poden eternitzar, però penso que els representants polítics tenim l’obligació de donar la veu a la ciutadania i d’actuar en conseqüència.

A banda de les mocions, el Ple d’aquesta setmana incloïa un tema que serà central en aquest mandat. L’equip de govern ha decidit que la seva gran obra de mandat serà la construcció d’una nova plaça mercat i va fent passos per aconseguir-ho. En aquest cas, presentava l’estudi de viabilitat del projecte, que significa una inversió privada de més de 8 milions d’euros (l’Ajuntament, a través de possibles subvencions d’altres institucions, preveu dedicar-n’hi només 400.000). Potser és un projecte una mica optimista, donades les circumstàncies econòmiques, però és realment engrescador que el centre de la nostra ciutat pugui tenir una infraestructura com  aquesta. Hi vam votar a favor tots els grups, llevat del PSC que es va abstenir.

Un altre punt de l’ordre del dia era donar compte de la  concessió del correbou de les festes del Tura per al proper trienni. Nosaltres, com sempre, no vam desaprofitar l’oportunitat per mostrar-nos contraris a la celebració d’aquest tipus d’actes: encara que empleni la plaça de públic, ni és tradicional, ni aporta res de positiu, ni és educatiu, ben al contrari.

Pel que fa a les mocions, la Clara va defensar la que havíem presentat nosaltres en el sentit de dinamitzar el Parc de Pedra Tosca de la Garrotxa. Com que l’equip de govern no tenia la voluntat de dedicar-hi recursos econòmics, vam haver de modificar la moció en benefici que fos aprovada sense problemes. En el fons, l’Ajuntament es compromet a impulsar un grup de treball que decideixi què s’hi ha de fer. Es va aprovar per unanimitat.

La Magda Ripoll va presentar la moció de Reagrupament en favor de la iniciativa ciutadana davant el Parlament europeu perquè s’aprovi que els estats nous producte d’una escissió d’un estat de la Unió segueixin “de facto” en la UE. Es va aprovar només amb el nostre suport i el de l’equip de govern. Tot i que jo vaig manifestar que no ens preocupava gens pel que fa als Països Catalans o Euskal Herria, perquè Europa ens acceptaria amb els braços oberts (potser qui tindria problemes per mantenir-se en la Unió seria el Regne d’Espanya!), el PP i PxC hi van votar en contra, i el PSC va tornar al discurs que ells s’estimen més no participar en aquest tipus de moció i s’hi van abstenir.

Lamentablement, el punt central del Ple va ser la moció que van presentar un grup de familiars de les víctimes dels fets del Triai demanant que no es retiri el monument a “los Caídos”. El PP hi va votar a favor i també PxC (tot i que en el mandat anterior havia optat per abstenir-se en la moció que ERC va presentar demanant la retirada dels símbols franquistes). La resta de grups, que vam votar en contra, vam insistir que no es tractava d’oblidar les víctimes, d’amagar la història, que no era una actuació contra ningú, sinó en favor de la democràcia i de complir la llei de la Memòria Històrica. Es manté el monument i només es retiren els símbols i les inscripcions franquistes. Em va sorprendre la resposta dels familiars que havien presentat la moció: no volen que es toqui ni una pedra. De moment, doncs, la retirada dels símbols de la dictadura (que havíem demanat en la nostra moció del juny del 2010) segueix endavant.

En el torn de preguntes, la Clara va insistir en el tema de les voreres adaptades que no acaben d’arranjar-se com ens havien promès, va fer notar el mal estat de la tanca d’un solar abandonat del carrer Fontanella, va demanar què passava amb la passarel·la de les Tries i que s’analitzés si valia la pena mantenir les cartelleres de les parets de l’Hospici.

I després de més de dues hores i mitja vam tancar el Ple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada