dimarts, 26 de juny del 2012

Eurovegas: el preu d'una carxofa


Poques coses podré afegir a l’intens debat d’aquests mesos sobre la implantació de l’Eurovegas a Catalunya.


Per a mi, el tema clau és la pregunta “us agrada el projecte?” Si la resposta no és un sí contundent, sinó que respon a allò de la crisi, els llocs de treball, l’atur, etc., la conclusió és fàcil: no ens podem vendre per un plat de llenties. Val més ser pobre, però honrat.

Per incorporar al debat una idea que fa temps que em balla pel cap, el meu plantejament respon al preu del sòl agrícola. En aquest nostre país, sembla que l’agricultura no tingui valor, el terreny rural, el rústic, el podem regalar a cap preu. Però quan no tinguem un metre quadrat de territori sense asfaltar o construir serà quan ens penedirem de debò de la nostra poca estima pel medi.

Jo que he nascut al Prat de Llobregat puc donar fe de la importància que té l’agricultura i l’entorn rural per a la qualitat de vida. Les coses es veuen molt diferents lluny de la fressa urbana (imagineu-vos que ja ho deia Horaci fa més de dos mil anys!). I ara que ja fa dècades que he esdevingut olotí imagineu-vos el plaer!

De la meva infantesa-adolescència recordo la cohesió, l’orgull de ser baixenc, que vam tenir els habitants del pla del Llobregat quan, a finals dels 70, va començar a plantejar-se el desviament del tram final del riu. Hi va haver les mobilitzacions ciutadanes més grans que mai no s’han vist al Baix Llobregat.

Tot per defensar els aqüífers, el parc agrari, les carxofes i els melons.

No vull ser au de mal averany, però el resultat d’aquestes mobilitzacions va ser...: que van acabar desviant el riu! Potser es va modificar lleugerament el projecte, potser hi va haver alguna contrapartida, potser... Però van desviar el riu.

Molt em temo que passi amb Eurovegas, i el mal ja estarà fet. Pa per avui, gana per demà. I no hi fa res que xafem alguna carxofa; com pot passar també, per exemple, amb la variant de les Preses-Olot, o amb la planta de gestió de residus a Sant Jaume de Llierca.

Com deia en algun altre escrit, algun dia haurem de posar el preu que es mereix al nostre sòl agrícola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada