Any Teixidor

D’acord que Espriu és Espriu, i que enguany també tenim els centenaris de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i de Joaquim Amat-Piniella, però a Olot el nostre centenari ha de ser el de Joan Teixidor.

I això que venim dels centenaris de Pere Calders, Tísner i Joan Sales... Quina gran generació va sortir dels anys de la Mancomunitat i l’Escola Catalana, terriblement estroncada per la guerra i devastada per la dictadura i l’exili.

Quina formació som capaços d’oferir quan hem tingut una mica de llibertat... I quina formació podrem arribar a donar quan siguem independents! Quines ganes de comprovar-ho!

Però per començar amb l’any Teixidor, el poema inicial de Fluvià:

Pròleg

La petita ciutat encara m’acompanya

i el riu que la travessa em farà de camí;

ara que ja arribo a l’última frontera

i només em tocava viure en el record.

Hi haurà plany i joia en la meva complanta

i una llum de tardor en les hores d’estiu;

el blau és net i pur i el verd una catifa

i la nit que m’abriga és un seguit d’estrelles.

Anem pel món perduts tot al llarg d’aquest joc,

imaginant paisatges i un lloc per somiar,

el reialme perdut de la nostra infantesa

i una tarda oblidada fan amarg el somriure.

L’horitzó ja no hi és, va fugint i s’escapa.

Cansat i decebut arribaré a l’origen,

Com Ulisses pel pèlag i el fill pròdig pels camps.

Ve l’hora del retorn, veig la casa dels avis.