I, amb rècord!: tocaven les 11 del
vespre (tres hores i mitja) quan l’alcalde donava el Ple per acabat. Molt de
públic, molta expectació i molts temes prou interessants...
Liquidació del pressupost: malgrat l’escanyament
(el xantatge, que diu el president Junqueras) del govern espanyol, l’Ajuntament
d’Olot resisteix i tanquem (justet, però) en positiu: ara, caldrà insistir
perquè no s’incrementi la càrrega impositiva sobre la ciutadania i es
mantinguin els serveis; la reducció de personal comença a ser insostenible i la
situació de les escoles bressol, de música i d’expressió, delicada (per no
entrar en detalls...)
També vam aprovar inicialment l’ordenança
de ciutadania... Veurem si té la viabilitat que ha de tenir, però se n’ha de
fer un seguiment i, per exemple, en aquest punt la policia municipal i ha de
tenir molt a dir. En canvi, vam deixar sobre la taula el pla d’usos del volcà
Montsacopa: havíem tingut una setmana per fer-hi aportacions, però sembla que
algun grup municipal o alguna associació de veïns demanaven una mica més de
temps. Ens anirà bé per acabar de polir-ho.
Finalment, també vam poder aprovar
una de les primeres resolucions de la taula d’habitatge: demanar que no s’apliqués
l’augment d’IRPF a les persones que havien fet la dació en pagament dels seus
domicilis. Són aquelles absurditat legals que s’hauria de ser molt àgil per
rectificar però que la maquinària de l’Estat no respon amb la solvència amb què
ho hauria de fer.
Tot seguit vam passar a l’apartat de
mocions i preguntes al Ple. En aquest cas, per variar, prou interessant.
En primer lloc, la comunitat
educativa de l’Escola Llar demanava la implicació del consistori per trobar les
fórmules adequades per fer viable la continuïtat de l’escola. Vam insistir que
és imprescindible la feina que fa qualsevol escola per l’entorn immediat i per
tota la ciutat i, com no podia ser d’una altra manera, es va aprovar per
unanimitat. Esperem que aquest pas signifiqui el compromís de l’equip de govern
per no tancar definitivament l’escola.
Tot seguit, l’Associació Catalana d’Amics
del Poble Saharauí va presentar una moció en repulsa de les darreres actuacions
polítiques i judicials contra ciutadans saharauís. Va costar que s’acceptés la
seva incorporació al Ple, però un cop presentada és evident que l’actuació del
Regne del Marroc és lamentable i que el poble saharauí es mereix el suport
absolut des de Catalunya. Nosaltres vam manifestar que arribarà el dia que
catalans i saharauís podrem celebrar conjuntament la independència dels nostres
pobles. Només el PP es va abstenir.
La CUP va presentar una moció per
explorar la possibilitat de pagar els impostos a l’Agència Tributària Catalana
que ja havíem presentat ERC pel març de l’any passat. En aquest cas, però, el
PSC es va abstenir i només va rebre el suport dels grups municipals d’ERC i de
CiU.
Finalment, representants de la
policia municipal van presentar una pregunta en relació al conflicte laboral
que mantenen amb l’equip de govern. Lamentem profundament que la situació hagi
arribat a aquest extrem, però entenem les reivindicacions dels policies. Com a
treballadors públics estan patint les mateixes retallades de la resta de
treballadors de l’administració. En el seu cas, però, ho agreuja el fet de
treballar per torns i de comptar amb una plantilla molt limitada. L’alcalde va
apuntar la possibilitat de comptar amb un mediador per intentar resoldre el
conflicte. Des d’ERC, pensem que és la línia que cal seguir. Quan un tema
laboral s’enquista d’aquesta manera, és difícil de resoldre i, a més, acaba
sent perjudicat tothom, però especialment els treballadors (en aquest cas, els
policies municipals). Mirarem de fer-ne seguiment i treballarem perquè s’arribin
a solucions positives, en la mesura que ens sigui possible.
I, és clar, tres hores i mitja donen
per molt, però en síntesi aquesta seria la nostra visió. Per l’abril, més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada