Dilluns vaig tenir l’oportunitat de
presentar a Olot la darrera novel·la d’en Lluís-Anton Baulenas, Quan arribi el pirata i se m’emporti.
Poc públic, molt poc públic, però els assistents vam poder gaudir d’un Baulenas
molt poc “ogre”. Segurament els olotins estan saturats de l’acumulació de
presentacions al voltant de la diada de Sant Jordi, o potser és un indici del
poc que valorem els catalans els nostres grans autors, o... ves a saber!
En els últims anys, les novel·les
d’en Baulenas han tingut molt i molt d’èxit: premis Ramon Llull (Per un sac d’ossos) i Sant Jordi (El nas de Mussolini) i versions
cinematogràfiques de Ventura Pons (Anita
no perd el tren, Amor idiota i A la deriva). Tot un luxe.
Com les anteriors, són novel·les
que, a banda d’oferir una lectura distreta i interessant, no deixen de donar
una visió crítica de diversos aspectes de la nostra societat que arrenquen d’alguns
esdeveniments històrics del segle passat.
Com que gairebé érem en família, no
vaig deixar passar l’oportunitat de tractar un parell de temes que podien ser
polèmics i que seria interessant de conèixer l’opinió d’en Baulenas.
Vaig començar amb el tòpic que a
Catalunya hi ha massa premis literaris. En Lluís-Anton va comentar que
suposaven una mica d’oxigen per poder difondre amb una certa normalitat les
publicacions d’obres catalanes perquè, sense els premis, la literatura catalana
solia quedar en un segon terme en els mitjans de comunicació. Benvinguts siguin,
doncs, els premis que permeten un mínim d’estabilitat als nostres grans
escriptors.
L’altre tema em venia donat per una
cita d’un columnista de La Vanguardia,
que gosava criticar els escriptors catalans com a mediocres perceptors eterns
dels ajuts públics. Segons ell, des de Salvador Espriu, no hi ha hagut cap gran
escriptor en llengua catalana.
En Baulenas, amb molta moderació, va
anar comentant que això era el que agradaria a una “intel·lectualitat”
determinada que vol limitar la presència de la cultura catalana, però que la
presència dels escriptors catalans arreu del món, en forma de fires de llibres
o de traduccions a diversos idiomes, desmenteix completament maximalismes d’aquest
tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada