Doncs sí: a banda de ser el sector
consumista, com afirma l’espectacular i mai no prou lloada delegada del govern
espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, també són capaços de
manifestar el seu rebuig envers alguna personalitat de la mateixa manera que ho
fa la resta del populatxo.
I sí, com sovint ens passa a molts, els
“pijos” (a banda de consumir) també es deixen endur pels impulsos anímics i no
són capaços de mirar una mica més enllà del rebuig inicial i de la crítica cega
en forma de xiulada al president de Catalunya, el president que hem escollit
tots els catalans (de cap manera vull pensar que, més amunt de la Diagonal,
pensin que la legalitat democràtica no és prou legítima per merèixer el respecte
del conjunt de la ciutadania; o que ells, per viure de renda per sobre de la
Diagonal, estan per damunt de la voluntat democràtica dels catalans ni que
enyoren tornar a sortir al passeig per animar la desfilada dels exèrcits
triomfants...).
Doncs bé, els “pijos” assistents al
trofeu del comte de Godó tampoc no s’adonen, com passa a molts altres catalans,
que ja fa molts anys que a Madrid han impulsat una estratègia d’aprimament de
les manifestacions públiques catalanes, dels espais tradicionals en què
Catalunya era present, dels àmbits que Catalunya ha treballat des de fa molts
anys i que li han donat una personalitat internacional més enllà d’haver de
passar sempre per Madrid. Quina estratègia? Fàcil!: tot ha de passar per
Madrid.
Si Catalunya és un centre
empresarial, cal portar totes les empreses a Madrid; si Barcelona és una ciutat
important en el món de les fires internacionals, cal portar les fires més
importants a Madrid; si Catalunya té un aeroport destacat en el context
internacional, cal signar pactes estatals perquè tots els vols aterrin a
Madrid; si...
Els “pijos” del Godó no se n’adonen,
o no se’n volen adonar perquè ja els està bé (com passa a molts catalans), que
tradicionalment el trofeu Godó era dels més importants d’Europa, però que també
va caure en aquesta fam centralitzadora espanyola. Un inexistent trofeu de
Madrid passa a menjar-li el terreny al Godó perquè rep totes les ajudes
possibles de les estructures estatals espanyoles. El Godó queda relegat a un
trofeu menor, més propi d’allò que en dirien una trobada social que d’un
torneig esportiu d’alt nivell. I tot això és gràcies al centralisme espanyol, a
la lluita sorda i constant contra Catalunya (que només podrà evitar la
independència del nostre país).
Mentrestant, els “pijos”, ignorants,
segueixen xiulant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada