diumenge, 5 de maig del 2013

Els "pijos" també xiulen


Doncs sí: a banda de ser el sector consumista, com afirma l’espectacular i mai no prou lloada delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, també són capaços de manifestar el seu rebuig envers alguna personalitat de la mateixa manera que ho fa la resta del populatxo.


I sí, com sovint ens passa a molts, els “pijos” (a banda de consumir) també es deixen endur pels impulsos anímics i no són capaços de mirar una mica més enllà del rebuig inicial i de la crítica cega en forma de xiulada al president de Catalunya, el president que hem escollit tots els catalans (de cap manera vull pensar que, més amunt de la Diagonal, pensin que la legalitat democràtica no és prou legítima per merèixer el respecte del conjunt de la ciutadania; o que ells, per viure de renda per sobre de la Diagonal, estan per damunt de la voluntat democràtica dels catalans ni que enyoren tornar a sortir al passeig per animar la desfilada dels exèrcits triomfants...).

Doncs bé, els “pijos” assistents al trofeu del comte de Godó tampoc no s’adonen, com passa a molts altres catalans, que ja fa molts anys que a Madrid han impulsat una estratègia d’aprimament de les manifestacions públiques catalanes, dels espais tradicionals en què Catalunya era present, dels àmbits que Catalunya ha treballat des de fa molts anys i que li han donat una personalitat internacional més enllà d’haver de passar sempre per Madrid. Quina estratègia? Fàcil!: tot ha de passar per Madrid.

Si Catalunya és un centre empresarial, cal portar totes les empreses a Madrid; si Barcelona és una ciutat important en el món de les fires internacionals, cal portar les fires més importants a Madrid; si Catalunya té un aeroport destacat en el context internacional, cal signar pactes estatals perquè tots els vols aterrin a Madrid; si...

Els “pijos” del Godó no se n’adonen, o no se’n volen adonar perquè ja els està bé (com passa a molts catalans), que tradicionalment el trofeu Godó era dels més importants d’Europa, però que també va caure en aquesta fam centralitzadora espanyola. Un inexistent trofeu de Madrid passa a menjar-li el terreny al Godó perquè rep totes les ajudes possibles de les estructures estatals espanyoles. El Godó queda relegat a un trofeu menor, més propi d’allò que en dirien una trobada social que d’un torneig esportiu d’alt nivell. I tot això és gràcies al centralisme espanyol, a la lluita sorda i constant contra Catalunya (que només podrà evitar la independència del nostre país).

Mentrestant, els “pijos”, ignorants, segueixen xiulant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada