A banda d’altres efemèrides, el 2014
es compleix un segle del naixement de Joan Vinyoli, i trenta anys de la seva
mort. Sempre és un bon moment, però una efemèride com aquesta encara ho és més,
per recordar l’obra d’un dels poetes cabdals del segle XX. Repassant-ne alguns
poemes, m’ha vingut a les mans un que, com el vull llegir, és tot un avís per a
navegants adreçat especialment a aquells que, el 2014, encara pensen a predicar
la concòrdia, la tercera via, el concert o vés a saber quines sortides de
bomber. Potser Vinyoli no pensava en el que jo estic pensant en aquests
moments..., o potser sí!, però la força de la poesia té aquestes coses.
Avancem, i no ens deixem devorar! Bon Any de la llibertat per a tots!
Un Poema d’Ara que és tard, publicat el 1975:
ELS CORBS
Grallant a les fosques
els corbs retornen cada vespre.
Vés amb compte amb els becs
privilegiats.
Ens hem d’anar fornint
de llums i de defenses.
Desconfia,
que ja has perdut altres vegades
en el joc de pactar-hi.
Tot al més
accepta un peremptori compromís
però
fuig-ne, si pots, no et deixis devorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada