Juliol: correbou i plaça dels coloms

Deuen haver estat les calors de l’estiu que mai no arriba, però aquest Ple ha estat dels més curts de l’any.

 

Com sempre, hem hagut d’aprovar l’excepcionalitat del correbou de les Festes del Tura i, com sempre, amb en Josep Ferrés, ERC ens hem quedat sols defensant que una activitat així no aporta res positiu a unes festes que hauríem de ser modèliques. Cal, en ple segle XXI, ensenyar el jovent a martiritzar un pobre animal atemorit?

Seguim fent passos per culminar el procés de construcció del nou Mercat municipal. Hem modificat els pocs espais que havien quedat deserts en el concurs d’adjudicació de places perquè siguin més atractius. Quan el Mercat s’inauguri, estaria bé que no quedés cap espai sense ocupar. I també hem votat agilitzar els tràmits per poder instal·lar a temps la xarxa de calor amb energies renovables: hem insistit que, com que és un procés molt complex perquè també depèn del trasllat de l’hospital, no per fer les coses ràpid es facin pitjor del que caldria.

En aquest mateix sentit, hem lamentat que no tenir els projectes definits del tot de bon principi ens ha obligat a fer una sortida del pàrquing del Mercat per la plaça dels Coloms, i ara resulta que hem de descatalogar els arbres de la plaça. No ens ha agradat: com a mínim, demanem que s’intentin salvar els dos xipresos que tenen més de 60 anys i vint metres d’alçada. Nosaltres i PSC hem votat en contra de la descatalogació, PxC s’hi ha abstingut. És clar que no volem posar problemes perquè l’obra de la plaça Mercat es faci al més aviat possible, però pensem que el mal que representa destruir aquests arbres és prou gran perquè s’intenti fer l’impossible per salvar-los. Tot i que s’ha aprovat la descatalogació amb els vots de CiU i PP, almenys l’equip de govern ha manifestat la seva voluntat d’intentar evitar la seva destrucció, si no és absolutament imprescindible.

Finalment, també s’ha aprovat un conveni amb Catalunya Banc per promoure habitatges destinats a lloguer assequible. Hem demanat què pot passar amb la compra de Catalunya Banc per part del BBVA. En principi, es mantenen els acords, però... Més danys col·laterals del desastre per al país que suposa la substitució del sistema de caixes catalanes?

Amputacions

Els que hem somiat tota la vida que s’arribés a una situació de suport social com la que té ara el procés d’independència de Catalunya hem hagut de suportar durant dècades infinitat de crítiques sobre la inutilitat del nostre anhel, sobre la nostra obsessió nacional, sobre les actituds purament sentimentals i testimonials, sobre el fet d’estar lligats al passat...

Per això, ens sobta molt que ara que hem arribat a aquesta situació social que simplement apel·la a un procés democràtic, des de les diverses instàncies de l’Estat espanyol que han tractat públicament el tema només són capaços de fer anuncis apocalíptics (Catalunya quedarà flotant en la immensitat de l’univers estel·lar pels segles dels segles, se submergirà en la ruïna més absoluta...) sense cap fonament racional o que només apel·len a qüestions emocionals, d’identificació amb un Estat o amb un territori...

És curiós com s’han capgirat les coses: ara que la majoria social independentista catalana ja no s’obsessiona en qüestions sentimentals sinó de salut democràtica i de benestar social, ara que els independentistes hem assumit que es pot ser espanyol a Catalunya i voler la independència del país, ara que hem assumit que la independència no va contra ningú ni vol imposar res a ningú, ara hem de suportar dramàtiques apel·lacions patriòtiques des de l’altra banda de l’Ebre.

La més dramàtica l’he sentida últimament diverses vegades, tot i que la vaig escoltar per primera vegada a Olot pronunciada per Marcelino Iglesias: si Catalunya se separa d’Espanya, diuen, és com si a un cos se li amputés una part seva... Escoltades de la boca d’un diputat socialista em van sorprendre enormement, però reiterades per altres encara em sorprenen més.

Les limitacions mentals d’aquests amputaciofòbics segurament es limiten a la imatge visual del mapa d’Espanya que van aprendre de petits: “aquest mapa és Espanya”. I canviar-lo representa una alteració mental tan enorme com una amputació física.

Res més incongruent: molts no s’adonen que aquest mapa, com tots els mapes del món, està subjecte a canvis constants. D’entrada, “amputacions” del segle XX al Marroc, al Sàhara, a Guinea... Però també és incongruent en la direcció contrària: les reclamacions sobre Gibraltar, com si fos un territori forçosament espanyol, impliquen que Espanya ja porta tres centúries d’amputació; això per no entrar en el paper que hi tenen històricament Portugal, Ceuta i Melilla, etc.

Des de Catalunya, això encara ens sorprèn més, perquè una part del país, nacionalment catalana, “amputada” del cos nacional el 1659 pel tractat dels Pirineus i, des de llavors, inclosa a l’Estat francès, mai no s’ha vist des d’Espanya com una “amputació” del país, mai no s’ha reclamat com Gibraltar, mai no s’ha reivindicat ni la senten intrínsecament espanyola. Suposo que sorprendrà a molts que els seus habitants se sentin nacionalment catalans i alhora, majoritàriament, francesos. És clar que, com els gibraltarenys, la seva independència només dependrà d’ells, de la seva societat, no pas dels acords o les posicions que tinguin espanyols i francesos.

Per sort, el segle XXI no està per “amputacions” ni per apel·lacions bèl·licament nacionals.

Ple extraordinari, amb Wattia i la plaça dels coloms

Avui hem fet un Ple extraordinari amb només dos punts en l’ordre del dia relacionats amb la plaça Mercat.

Entenem que preocupin els terminis a l’Equip de Govern i coincidim que, com més aviat es pugui inaugurar, millor per a tothom. Seguim convençuts que serà un guany important per a Olot i que, alhora, evidenciarà que cal plantejar una actuació definitiva sobre el Firal, més encara quan s’obri la plaça del teatre.

En primer lloc, hem aprovat la concessió a la UTE Gas Natural i Wattia la gestió de l’”illa energètica” que donarà servei a l’edifici de l’hospital, al mercat i a l’hospici. No vull deixar la banda l’oportunitat d’elogiar la feina que està fent aquesta empresa olotina en el camp de les energies sostenibles. Des d’ERC sempre hem defensat que cal treballar molt a fons aquest tema i intentar suprimir al màxim la dependència que tenim dels combustibles fòssils, empreses punteres com Wattia hi tenen molt a dir, i ho han des de la nostra ciutat! Des d’aquí, el nostre suport més ferm.

D’altra banda, s’ha vist la necessitat de fer la sortida de l’aparcament subterrani de la nova plaça Mercat per la banda de la plaça dels coloms. Ja era una possibilitat que s’havia contemplat per facilitar-ne l’accés i afavorir l’agilitat del trànsit del carrer Mulleres. Això vol dir que es reduirà lleugerament una plaça dels coloms que ja és força petita. Hem demanat que es tingui en compte això i que es busquin solucions perquè la zona verda i d’esbarjo no es redueixi. Potser seria hora de replantejar el pati de la Caritat i que fos un espai de trobada intergeneracional.

Evidentment, és un tema sobre el qual caldrà parlar amb calma, sobretot un cop es posi en funcionament la plaça Mercat i s’observi el bon funcionament i l’afluència de públic.