dijous, 31 de desembre del 2015

Balanç 2015: 4U9525

Començava l’any amb el dolor per la desaparició de benvolguts coneguts, amics, parents… Mal presagi.


I, com passa sempre, al llarg de tot aquest any han passat un munt de fets memorables:

Aquest 2015 no el recordarem perquè el Barça va tornar a guanyar el triplet, el mundial de clubs i, en total, cinc copes més per a la col·lecció; ni perquè en Messi hagi tornat a ser el que era per guanyar la seva cinquena pilota d’or i esdevenir indiscutiblement el millor futbolista de la història.

Tampoc no el recordarem pel munt de conteses electorals que hem hagut de suportar. Això sí: totes elles amb uns resultats històrics i, per tant, memorables.

No cal dir que estic enormement agraït als 2833 olotins que ens van donar suport a les eleccions municipals del maig perquè finalment ERC pogués passar a ser l’alternativa del govern municipal. L’alcaldia…, evidentment, no va ser possible.

I agraït també als gairebé dos milions de catalans que van apostar el 27S per opcions independentistes, fent que, per primera vegada en la història, el nostre Parlament tingui una majoria de diputats independentistes. Servirà de res? Ja ho veurem!

I també a les eleccions espanyoles del 20D, que malgrat la mesella insistència en el tàndem PP-PSOE van demostrar que alguna cosa pot estar canviant també a nivell espanyol… O potser no?

Ës clar que els pujols, els bàrcenas, els mercuris i els palaus, els correas i els borbons pesen molt i molt, però… No podem acomodar-nos a la corrupció. Ens hi juguem molt i l’hem de combatre amb totes les forces. I les portes giratòries? Doncs encara més.

Tampoc no el recordarem perquè, gairebé quaranta anys després, tornem a viure la victòria de la República sobre el tenebrós Imperi a l’episodi VII d’Star Wars, el despertar de la força. En necessitarem molta, de força!

Ni el recordarem pels centenars de milers de refugiats que volen arribar a Europa.

Ni el recordarem pels centenars de guerres que assoten encara el nostre planeta, ni pels centenars d’atemptats terroristes, ni per la incapacitat de solucionar els conflictes i les discrepàncies democràticament…

Ni tampoc perquè el trasbals climàtic que patim ens evidencia que ens estem carregant el planeta i que, per moltes cimeres internacionals que muntem, som incapaços de posar-nos d’acord per aturar-ho definitivament. Ho suportatem gaire més?

Només tindrem memòria per recordar-lo tràgicament pel vol 4U9525, l’avió estavellat als Alps un trist matí del mes de març, que va segar les vides persones estimades i que va destrossar irremeiablement les seves famílies. Seguim sense poder dir res més.

I, malgrat tot, com deia Galileu: Eppur si muove.


La vida continua i ens caldrà molta força per superar-ho. Que la força ens acompanyi i que puguem viure el triomf de la República catalana aquest 2016, per tots nosaltres i per tots aquells que hi han lluitat sempre, i que no ho podran veure! Que deixem un món millor per als qui vindran!

divendres, 18 de desembre del 2015

Sant Francesc

Darrer Ple de l’any. Un parell de qüestions delicades i que mereixen argumentar amb precisió la nostra posició.



No cal que insisteixi en la nostra oposició a les ordenances fiscals del 2016 perquè inclouen l’increment del 4% de l’IBI: vam tornar a votar en contra de l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals.

Un tema delicat era la unificació de les concessions dels aparcaments de la plaça Mercat i de l’antic Hospital. Com que han acabat sent un sol aparcament, és de lògica unir les dues concessions, especialment després que les dues empreses que les gestionaven s’han posat d’acord. Ara: no ens sembla bé que això impliqui que una de les dues concessions es prorrogui gairebé cinc anys més. Segur que la construcció de la nova plaça ha estat un encert, sempre ho hem dit així, però també és veritat que hem hagut de pagar algun peatge, com la construcció d’un nou supermercat Mercadona a l’espai de l’antiga fàbrica de can Domènec; i també estem convençuts que aquesta ampliació de la concessió de l’aparcament és un serrell que havia quedat penjant.

En tot cas, serrells o no, no pensem que els avantatges que implica el nou aparcament per l’actual empresa concessionària justifiquin aquesta unificació en els terminis de la concessió i, per això, van estar molt convençuts de votar-hi en contra.

Una altra cosa és el tema del projecte del fortí de Sant Francesc. ERC-JuntsxOlot hem estat sempre en contra (i hi hem treballat tant com hem pogut des de la nostra posició minoritària) de fer un projecte de turisme volcànic massificat, hem estat sempre en contra de desvirtuar l’entorn natural que caracteritza la nostra ciutat, hem estat sempre (i hi estarem) en contra de tots aquells projectes que, en comptes de posar en valor el nostre patrimoni natural, el desvirtuïn o el perjudiquin.

Ara: també és una veritat evident que l’equip de govern de la ciutat d’Olot té una clara majoria absoluta. Podríem optar per dir que no a qualsevol projecte que ens presentessin. Molt bé, defensaríem la nostra posició testimonial, però fins aquí arribaríem.

Pel que fa al punt de l’ordre del dia, hem intentat ser presents en les propostes per poder-hi fer les nostres aportacions, perquè els projectes que s’aprovin siguin al més respectuosos amb l’entorn que puguem i perquè no hi hagi una explotació que pertorbi la naturalesa de l’espai. Volem ser-hi, per poder incidir en la millora dels projectes.

En el darrer ple no es va aprovar cap projecte concret, es va aprovar demanar una subvenció d’altres administracions per fer una intervenció que millorarà l’atenció als visitants de Sant Francesc: adequació del fort, amb la incorporació d’uns lavabos i d’un petit espai de restauració. El projecte, però, encara s’ha d’aprovar. I volem ser-hi presents per poder-hi fer aportacions que puguin millorar-lo, saben que, amb el nostre vot o no, s’acabarà aprovant.

La nostra posició, des d’una minoria a l’oposició municipal, no serà la d’oposar-nos a tot el que proposi l’equip de govern, perquè pensem que és una posició que no portaria enlloc, sinó que intentarem col·laborar en tot allò que pugui millorar la nostra ciutat i la situació dels olotins. Pensem que això és el que ens van demanar els ciutadans que ens van votar i els ho agraïm. No podem adoptar posicions maximalistes que queden molt bé, però que no porten enlloc. Sigui com sigui, però, segur que no aprovarem cap proposta que traeixi els nostres principis i les propostes amb què ens vam presentar a les passades eleccions municipals.


Per cert, aquest projecte, ni de bon tros, correspon als 682.075€ que li ha atribuït alguna informació. Aquesta quantitat correspondria a tots els projectes turístics comarcals per què es demana la subvenció.

diumenge, 6 de desembre del 2015

Referèndum o el retorn del rei Artús (o Sísif)?

Si aquest apunt fos l’inici d’una aventura d’Astèrix, diria: “Són bojos, aquests catalans!” El tema de fons seria: “Com és que aquests ximples de romans s’entesten irreflexivament a xocar contra els gals sabent que, una volta darrere l’altra, topen contra un enemic implacable que els deixa ben baldats...; i així, com Sísif, fins la propera!”



Doncs, aquesta setmana (sí, precisament aquesta setmana!) hem tornat a sentir veus defensant que la línia que ha de mantenir l’independentisme-sobiranisme-catalanisme és la demanda de la celebració d’un referèndum legal sobre la independència.

Som bojos, nosaltres, els catalans!

Després de tot el que hem viscut aquests anys i totes les dècades que ens han precedit, després de tot el que hem sentit i ens han dit des de l’altra banda de l’Ebre, després que espanyolistes de dretes, d’esquerres i de centre i de no se sap ben bé què hagin dit i reiterat que la celebració d’un referèndum d’aquest tipus és impossible, encara es publiquen veus de catalans ben intencionats que tornen a sortir amb el tema que, allò que ens uneix, és la reivindicació del referèndum..., o potser era la confiança en l’arribada del messies o en el retorn del rei Artús un cop guarit de les ferides a Avalon o...?

Per a alguns (i ho dic amb tot el respecte del món), sembla que el temps no passi mai o no n’aprenguin mai... Sembla que no hàgim reivindicat un referèndum com l’escocès des de fa anys, que no s’hagués arribat a un acord de govern el 2012 per la celebració d’un referèndum al llarg del 2014, sembla que no es va intentar fer un referèndum legal el 9 de novembre del 2014 i que va ser impossible, que només s’hi va poder fer un simulacre (important, sí, però simulacre), i que es va haver de fer un altre simulacre aquest 27 de setembre, que es va guanyar.

Sí, quan es va dir que només unes eleccions al Parlament de Catalunya podrien substituir el referèndum impossible, ja era clar que el que es buscava era una majoria d’escons, en cap cas una majoria de vots que mai no serien equiparables als obtinguts en un referèndum, que els resultats amb una llista única necessàriament serien inferiors dels que es podrien obtenir amb llistes separades. I així va ser. I vam guanyar!

I tot el món ho va veure..., menys alguns catalans ben intencionats que encara esperen el retorn del rei Artús o que s’emocionen amb el mite de Sísif.

I tenim un mandat democràtic (si finalment hi ha un acord entre Junts pel Sí i la CUP...) per tirar endavant un full de ruta que culmini amb un referèndum (sí, aquell referèndum que els catalans ben intencionats encara reclamen) sobre la constitució de la nova República. I sí, aquesta serà l’única manera de convocar un referèndum legal perquè els catalans opinin sobre la constitució política del seu país. Però, abans, hem de tenir un govern que avanci en les estructures d’Estat que ens permetin deixar de banda les imposicions del tribunal constitucional...


La resta, per moltes veus autoritzades que en parlin, és un conte d’Astèrix.