Darrer Ple. Comiat.

Us deixo el text que vaig llegir al final del Ple de maig, com a comiat. Gràcies per seguir-me!!!!

Avui llegiré el que volia dir perquè no em vull allargar...
Ara fa 10 anys, prometia per primera vegada el càrrec de regidor d'aquest Ajuntament. Evidentment, només em movia la voluntat de servei a la societat i la convicció que la política l'hem de fer entre tots.
Per això mateix penso que ha arribat el moment de deixar pas a altres companys amb més il·lusió, amb més empenta.
D'aquest meu pas per l'Ajuntament em queden un munt d'experiències, de bones paraules i d'agraïment. Agraïment començant pels treballadors, pels alcaldes i regidors que han ocupat aquestes cadires durant aquests anys; agraïment pels companys que m'han donat suport, pels que ens han deixat...
Després d'aquests 10 anys he corroborat allò que ja intuïa: la bona política i el bon to que es respira a l'Ajuntament d'Olot.
Per sobre de les discrepàncies naturals, per sobre del fet que cada regidor ha de defensar amb convicció, i si convé amb vehemència com hem vist avui mateix, les posicions de les seves formacions, penso que en política ha de primar el respecte i el bon tracte personal, cosa que en general hem estat capaços de mantenir al llarg d'aquests anys.
Per anar acabant i no allargar-me més, em permeto deixar un parell de consells (és el que té haver estat deu anys...):
El primer, que sigueu capaços tots plegats de mantenir i defensar les discrepàncies des del respecte a tots els companys del consistori. Si perdem el to, les formes, acabem perdent credibilitat.
El segon consell, per no trencar un tret que m'ha caracteritzat aquests anys, és un consell poètic (en aquest cas no d'un olotí com Joan Teixidor -entre les moltes satisfaccions personals que et permet el fet de ser regidor hi ha la de contribuir ni que sigui amb un petit granet de sorra que Joan Teixidor ens contempli des de la galeria d'olotins il·lustres-). No: el consell poètic em ve d'en Pere Prat, exalcalde de Manlleu, que tenia al seu despatx d'alcalde aquest poema de Salvador Espriu que em permeto llegir com a consell final als que us quedeu. L'agnòstic Espriu hi posa Déu; els ateus com jo podem llegir-hi el destí o les circumstàncies:
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.
Imposaràs la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
I això és tot. Moltes gràcies a tots. Us deixo amb bones mans.

República

Suposo que els olotins estareu rebent aquests dies “La República d’Olot”, el butlletí que hem elaborat els companys de la secció local. Com que s’ha volgut parlar de falsedats en els llibres de text catalans, m’ha vingut al cap l’editorial que hi vaig redactar. Que no ens enganyin, que ja ho han fet prou!:

Saludem LA REPÚBLICA d'Olot

"El nom de República és bell i gloriós", que deia mestre Foix en un dels recordats articles de l'any 31. Què pot ser millor que treballar per la "res publica", pel benefici comú? No debades,  el "comú" sempre havia representat l'administració local en la tradició catalana (com perviu a Andorra), esborrada per la imposició municipal de la Nova Planta borbònica.

I som aquí: lluitant per recuperar la República des de cada racó del país. No l'espanyola del 31 ni la del 73, que s'han demostrat impossibles; en tot cas, la catalana del 1641. Per una vegada, només depèn de nosaltres: que ens mantinguem ferms en la defensa de la voluntat popular expressada en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Fa anys que vivim una mentida, una anomalia històrica. Des del Regne d'Espanya, ens han venut que hem viscut uns anys meravellosos gràcies a una transició modèlica... Perdoneu: cap estat del món occidental, després de viure una experiència republicana en algun moment del segle XX, CAP, ha tornat a un règim monàrquic: ni Itàlia, ni Àustria, ni Hongria, ni Sèrbia, ni Rússia, ni Irlanda, ni Alemanya, ni Turquia, ni Grècia, ni Portugal... Constituïts en República, cap poble occidental ha volgut retornar a la monarquia. Només el Regne d'Espanya ha ressorgit al segle XX després d'una experiència republicana, després d'una sagnant guerra i després d'una llarga dictadura que encara mou els fils d'un país teòricament democràtic.

Amb LA REPÚBLICA d'Olot, els companys d'ERC volem aportar el nostre granet de sorra a la construcció d'aquesta república. Ens sentim hereus de la magnífica premsa republicana, dels butlletins com LA TRACA que ens han precedit i que ens recorden la immensa feina que s'ha arribat a fer al llarg de tots aquests anys. LA REPÚBLICA d'Olot vol ser una finestra oberta a la realitat de la nostra ciutat i del nostre país, una mostra de la lluita per construir la nova República Catalana. Aquesta sí: bella i gloriosa.

Abril, Ple ordinari

Sí, per fi vam tenir un Ple ordinari pel que fa a l’extensió: fins i tot, com que no hi estem avesats,  se’ns va fer una mica curt!

En primer lloc, vam acordar donar les ales a la cultura a l’olotí Joan Asín: l’avala tota una trajectòria, o sigui que és un reconeixement ben merescut. Felicitats de tot cor!

Vam cancel·lar el registre de parelles de fet d’Olot, donat que la Conselleria ja n’ha obert un de centralitzat per a tot Catalunya i permetrà millorar-ne la utilitat.

També vam aprovar diversos preus públics, entre els quals els de les escoles bressol, de música i d’expressió. Sempre hem defensat que l’administració general no se’n pot desentendre i que, en tot cas, els governs locals han de fer un esforç perquè les escoles públiques tinguin un preu a l’abast de tothom. Des de l’equip de govern del PDeCat-DC-PSC, han fet un petit esforç per millorar les condicions i estan treballant en la tarifació progressiva. Endavant, doncs: tots els esforços són pocs i hem de lluitar perquè en la nova República, el govern del país no se’n desentengui i tot plegat estigui més ben organitzat. D’altra banda, hem d’anar amb compte amb la tarifació progressiva, perquè no ens passi allò que a algunes famílies els surti més cara l’escola pública i s’acabi fomentant la privada.

Un altre punt interessant va ser l’acord de cessió de terrenys de Sant Miquel per fer-hi un pas cap al Morrot i un espai de jocs. De mica en mica es va avançant en el PIAM del barri, però pensem que no s’hi estan esmerçant prou esforços per accelerar totes les intervencions que es van planificant. En fi, no deixa de ser una millora i ho hem de celebrar.

ERC vam presentar una moció demanant al Govern espanyol que, a diferència del que marca la llei que van aprovar per imposició del pla d’estabilitat europeu, permeti que el superàvit dels ens locals es pugui aplicar a la millora dels serveis públics i a inversions prioritàries en comptes d’aplicar-ho exclusivament a eixugar el deute en aquells ajuntaments que estan prou sanejats financerament.

Finalment, vam demanar si s’estava treballant prou per solucionar el tema de la proliferació de la població de gats. La resposta va ser que no saben com fer-ho i que demanen col·laboració ciutadana. I també vam demanar per un llum del carrer Reis Catòlics-Pere Lloses que fa dos anys que es reclama i que no hi ha manera d’aconseguir. A veure si en el proper Ple ja s’ha fet la llum!

I fins aquí: un parell d’horetes, i cap a sopar!

En el proper Ple felicitarem el CPAO pel seu dotzè europeu i, potser, el títol de 3a de la UEO..., entre altres!: CTTO, CEO, etc.!